UNA TRADICIÓ NÒRDICA A TOTES LES CASES
Guarnir l'arbre amb regals, espelmes i dolços és una tradició importada dels països del nord d'Europa. Ja fa més de dos mil anys que les tribus germàniques celebraven el 24 de desembre el solstici d'hivern al voltant d'un arbre, que aleshores era un roure. L'il·luminaven amb espelmes anunciant la fi dels dies curts i de les llargues nits. Ja sabeu que per Nadal els dies comencen a fer-se més llargs; recordeu allò de "per Nadal un pas de pardal...". A més, a l'arbre li penjaven pedres, pomes i altres objectes perquè en aquesta època de l'any el roure perdia les fulles i intentaven compensar-ho amb guarniments.
Tot i que el costum d'engalanar l'arbre va ser conegut per la tradició oral molts anys abans, no apareix registrat per escrit fins al segle XIV (15) i no esdevé popular fins al segle XVIII (18). En aquell moment, la que era dona del rei britànic Jordi III, va popularitzar la tradició de l'arbre de Nadal, ja que la seva família venia de terres germàniques. Va ser més tard, l'any 1846, que la reina Victòria d'Anglaterra va acabar de fer famós el costum que ràpidament es va estendre als Estats Units i d'allà a la resta del món.
La tradició cristiana explica que cada estrella de l’arbre té un àngel que vetlla per ella, i la que es col·loca dalt de tot de l'arbre simbolitza l'estrella de Betlem. També són molt típiques les boles de color de vidre que es penjaven ja al segle XVIII, quan les van començar a fabricar els bufadors de vidre de Bohèmia.
Al nostre país la tradició va trigar molt més a arribar: els primers arbres de Nadal no es guarneixen fins a la dècada de 1960. En l'actualitat, tot i no ser una tradició pròpia s'ha convertit en un símbol nadalenc indiscutible.
Articles relacionats:
Activitats relacionades:
Fonts:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar